Solfeggio · FA
639Hz
Relat Solfeggio: Connexió
Mig pas d'octava cap amunt. A partir d'aquí, el número ja és un espai sonor, no una afinació.
Figura sonora · n 6.08 · m 9.73
Què passa en commutar
Això ja no és reafinar.
Uns sis semitons, és a dir, mitja octava — la distància màxima dins d'una octava. Una peça en Do aterra aproximadament en Fa♯. El so és clarament més clar, la bateria i els sons sibilants passen al davant.
Origen
D'on ve el nom
Les síl·labes Ut, Re, Mi, Fa, Sol, La provenen de Guido d'Arezzo, del segle XI. Va agafar les síl·labes inicials dels versos d'un himne llatí i en va fer el primer mètode útil per anomenar melodies, en lloc de només cantar-les de memòria. D'aquest «Ut–Re–Mi» va néixer el nostre actual «Do–Re–Mi».
El que Guido no va fer: assignar valors en hertz a les síl·labes. Aleshores no existia el concepte d'hertz, ni tampoc una afinació vinculant. L'assignació de freqüències concretes a aquestes síl·labes és molt més recent i no ve de l'edat mitjana — sovint s'explica així, però les fonts són modernes.