Freqüències
Deu números.
Deu formes.
De 396 a 963 hertz. D'on ve cada número, què li atribueix la gent — i què passa realment amb la música en commutar.
Mou el control lliscant. La figura no és una transició animada, sinó calculada — el que veus segueix la mateixa fórmula que una placa de Chladni real.
Afinació Verdi
La màquina
L'engranatge de freqüències
0,00 Cent
440,0 HzOrigen (exemple)
440 Hz±0,0 Hz
L RRepresentació esquemàtica. A l'app, la reafinació s'aplica a l'instant; els canvis petits de la música mesurada se segueixen a poc a poc.
Representació de l'app — la corba d'aquí és una demostració; a l'app mostra el to real i mesurat.
Tons de referència
Tres afinacions molt properes entre si
Aquí es tracta de reafinar, no de transposar: entre la més greu i la més aguda d'aquestes tres no hi ha ni cinquanta cents — mig semitò. La peça es queda on és i només canvia de color.
Solfeggio
Set números amb una història pròpia
Els seus noms provenen de les síl·labes de solmització de Guido d'Arezzo (segle XI). Els números en si són molt més recents: assignar valors fixos en hertz a les síl·labes és una pràctica moderna i no prové de l'edat mitjana. Triats com a to de referència, mouen la música molt més — cada pàgina indica exactament quant.
Escolta la diferència.
Els números són la meitat de la història. L'altra meitat l'escoltes tu.
