To de referència, ISO 16
440Hz
To de referència, ISO 16
El punt zero. No perquè sigui millor, sinó perquè és el to de referència internacional, fixat a la ISO 16.
Figura sonora · n 5.05 · m 8.07
Què passa en commutar
Prou petit per no notar-se.
A 440, Radio 432 afina la música mesurada a 440 Hz: si ja hi és, el so queda sense canvis; si no, l'app el desplaça segons la diferència mesurada. Si no hi ha ni un valor mesurat actual ni un de desat per a l'emissora, no canvia res. El so original, sense canvi d'afinació, l'escoltes tocant l'engranatge de freqüències al reproductor de l'iPhone o de l'iPad; per comparar, així alternes entre el so original i la freqüència triada.
Origen
Com el 440 es va convertir en norma
Durant molt de temps no hi va haver cap afinació unificada — cada ciutat, cada teatre d'òpera, cada orgue tenia la seva pròpia. No era una mancança, sinó normal: la música no viatjava.
El 1834, el físic Johann Scheibler va proposar per primera vegada a Stuttgart un La de 440 Hz. El 1939 es va arribar a un acord internacional a Londres, el 1955 ho va recomanar la ISO, i des de 1975 està fixat com a norma ISO 16.
Una norma és una disposició establerta, no una llei natural. Fa possible que dues orquestres de dos països puguin tocar juntes — mai va pretendre ser més que això.