Solfeggio · MI
528Hz
Relat Solfeggio: Amor, transformació
Prendre 528 Hz com a to de referència és un pas gran: més de tres semitons cap amunt.
Figura sonora · n 5.53 · m 8.84
Què passa en commutar
Això ja no és reafinar.
Aquesta sí que és una transposició real. Una peça en Do queda aleshores aproximadament en Re♯ — les veus sonen més clares i joves, la música sona més densa. Qui vulgui la referència al 528 sense moure tant la música, la troba al 444: allà el Do se situa a prop de 528, mentre la peça es queda gairebé al seu lloc.
Origen
D'on ve el nom
Les síl·labes Ut, Re, Mi, Fa, Sol, La provenen de Guido d'Arezzo, del segle XI. Va agafar les síl·labes inicials dels versos d'un himne llatí i en va fer el primer mètode útil per anomenar melodies, en lloc de només cantar-les de memòria. D'aquest «Ut–Re–Mi» va néixer el nostre actual «Do–Re–Mi».
El que Guido no va fer: assignar valors en hertz a les síl·labes. Aleshores no existia el concepte d'hertz, ni tampoc una afinació vinculant. L'assignació de freqüències concretes a aquestes síl·labes és molt més recent i no ve de l'edat mitjana — sovint s'explica així, però les fonts són modernes.