Afinació Verdi
432Hz
Afinació Verdi
La freqüència que dona nom a aquesta app. Uns 32 cents per sota de l'estàndard — el moviment més petit de tot el conjunt, i tot i així de la que aquí es tracta.
Figura sonora · n 5.00 · m 8.00
Què passa en commutar
Prou petit per no notar-se.
Un terç d'un semitò és poc. Ningú notaria que una peça sona «a 432» si no la compara directament al costat de l'altra. En canvi, en commutar mentre s'escolta és clarament perceptible: la música baixa una mica i sona més rodona. Precisament per això Radio 432 té el commutador on es pot activar mentre s'escolta.
Origen
D'on ve el número
Es pot situar el Do exactament a 256 Hz — una potència de dos, i per tant números rodons en totes les octaves. Aquesta convenció s'anomena en anglès scientific pitch; Joseph Sauveur ja la va descriure el 1713. Si es calcula des de Do = 256 Hz amb la relació d'interval 27:16, la sexta major pitagòrica, resulta exactament 432 Hz per al La; en l'afinació temperada habitual avui serien 430,54 Hz. Això no confirma que el número 432 provingui històricament d'aquí — el càlcul només mostra que els dos números encaixen.
Giuseppe Verdi va defensar una afinació orquestral més baixa: va estrenar el seu Rèquiem el 1874 a 435 Hz. El seu argument era pràctic — una afinació més baixa protegeix les veus i sona més ple. Es preocupava pels cantants, no pel misticisme numèric.
A més, molta gent també descriu els 432 Hz com la «freqüència de l'univers», en relació amb la piràmide de Kheops o com una constant de la natura. Són interpretacions que signifiquen alguna cosa per a moltes persones — no estan recolzades per fonts verificables. Radio 432 no les necessita: la raó per utilitzar-lo és que sona millor per a tu. Amb això n'hi ha prou.