Solfeggio · RE
417Hz
Relat Solfeggio: Canvi
Just per sota d'un semitò per sota de l'estàndard. El límit on el reafinar es converteix en un desplaçament audible.
Figura sonora · n 4.91 · m 7.86
Què passa en commutar
Això ja no és reafinar.
Uns 93 cents — falten set cents per al semitò complet. Justament això la fa interessant: sona gairebé com una peça transposada de manera neta, però no del tot. Qui compara totes dues directament, sent la diferència entre «un semitò més greu» i «una mica més greu que un semitò».
Origen
D'on ve el nom
Les síl·labes Ut, Re, Mi, Fa, Sol, La provenen de Guido d'Arezzo, del segle XI. Va agafar les síl·labes inicials dels versos d'un himne llatí i en va fer el primer mètode útil per anomenar melodies, en lloc de només cantar-les de memòria. D'aquest «Ut–Re–Mi» va néixer el nostre actual «Do–Re–Mi».
El que Guido no va fer: assignar valors en hertz a les síl·labes. Aleshores no existia el concepte d'hertz, ni tampoc una afinació vinculant. L'assignació de freqüències concretes a aquestes síl·labes és molt més recent i no ve de l'edat mitjana — sovint s'explica així, però les fonts són modernes.