Solfeggio · UT
396Hz
Relat Solfeggio: Deixar anar
El número més greu de la sèrie. Triat com a to de referència, suposa un pas clarament cap avall — ja no és reafinar, sinó transposar.
Figura sonora · n 4.79 · m 7.66
Què passa en commutar
Això ja no és reafinar.
Gairebé dos semitons per sota de l'estàndard. Això ho nota tothom, fins i tot sense comparar: les veus es tornen més fosques, els baixos més pesants, tota la peça se situa més avall a l'espai. Qui ho tria, tria conscientment un altre espai sonor — ja no és un ajust fi.
Origen
D'on ve el nom
Les síl·labes Ut, Re, Mi, Fa, Sol, La provenen de Guido d'Arezzo, del segle XI. Va agafar les síl·labes inicials dels versos d'un himne llatí i en va fer el primer mètode útil per anomenar melodies, en lloc de només cantar-les de memòria. D'aquest «Ut–Re–Mi» va néixer el nostre actual «Do–Re–Mi».
El que Guido no va fer: assignar valors en hertz a les síl·labes. Aleshores no existia el concepte d'hertz, ni tampoc una afinació vinculant. L'assignació de freqüències concretes a aquestes síl·labes és molt més recent i no ve de l'edat mitjana — sovint s'explica així, però les fonts són modernes.