Ves al contingut
Perquè l'ambient sigui el correcte
CA
Llista Android

Prova-ho directament

El reproductor web funciona al navegador, sense instal·lació.

Reproductor obert
← Totes les freqüències

Solfeggio · LA

852Hz

Relat Solfeggio: Intuïció

Just per sota d'una octava completa. Gairebé la duplicació familiar — i tot i així no del tot.

Figura sonora · n 7.02 · m 11.23

+1144.02 Cents respecte a 440 Hz
1.9364 Factor respecte a 440 Hz
+11.44 Semitons
H Un Do es converteix en

Què passa en commutar

Això ja no és reafinar.

Uns 1144 cents. Una octava en són 1200. Per tant, falten més de 56 cents, un bon mig dotzè. Aquest és l'atractiu d'aquest número: gairebé la duplicació, però perceptiblement al costat.

Origen

D'on ve el nom

Les síl·labes Ut, Re, Mi, Fa, Sol, La provenen de Guido d'Arezzo, del segle XI. Va agafar les síl·labes inicials dels versos d'un himne llatí i en va fer el primer mètode útil per anomenar melodies, en lloc de només cantar-les de memòria. D'aquest «Ut–Re–Mi» va néixer el nostre actual «Do–Re–Mi».

El que Guido no va fer: assignar valors en hertz a les síl·labes. Aleshores no existia el concepte d'hertz, ni tampoc una afinació vinculant. L'assignació de freqüències concretes a aquestes síl·labes és molt més recent i no ve de l'edat mitjana — sovint s'explica així, però les fonts són modernes.

Les deu a l'oïda

Representat en cents respecte a 440 Hz — la unitat en què raona l'oïda. Un semitò són 100 cents, una octava 1200.

Fragment de −200 a +50 cents, 6 vegades ampliat