Solfeggio
963Hz
Relat Solfeggio: Unitat
El número més alt de la sèrie. Més d'una octava per sobre de l'estàndard — el final de l'escala.
Figura sonora · n 7.47 · m 11.94
Què passa en commutar
Això ja no és reafinar.
Més de 1350 cents, és a dir, més d'una octava completa. Tot sona clar, prim i comprimit; els baixos perden el seu fonament. No és una crítica al número, sinó la conseqüència de la distància: qui el tria, ha de saber que allunya molt la música d'on es va gravar.
Origen
D'on ve el nom
Les síl·labes Ut, Re, Mi, Fa, Sol, La provenen de Guido d'Arezzo, del segle XI. Va agafar les síl·labes inicials dels versos d'un himne llatí i en va fer el primer mètode útil per anomenar melodies, en lloc de només cantar-les de memòria. D'aquest «Ut–Re–Mi» va néixer el nostre actual «Do–Re–Mi».
El que Guido no va fer: assignar valors en hertz a les síl·labes. Aleshores no existia el concepte d'hertz, ni tampoc una afinació vinculant. L'assignació de freqüències concretes a aquestes síl·labes és molt més recent i no ve de l'edat mitjana — sovint s'explica així, però les fonts són modernes.