Solfeggio · SOL
741Hz
Relat Solfeggio: Expressió
Nou semitons per sobre de l'estàndard. Del reafinar ja fa temps que en va sortir una altra peça.
Figura sonora · n 6.55 · m 10.48
Què passa en commutar
Això ja no és reafinar.
Una peça en Do queda aleshores aproximadament en La. Amb passos tan grans, també es nota la feina de càlcul: un pitch-shift de diversos semitons deixa rastre en el so, especialment en les veus. Radio 432 no ho amaga — és el límit honest del procediment.
Origen
D'on ve el nom
Les síl·labes Ut, Re, Mi, Fa, Sol, La provenen de Guido d'Arezzo, del segle XI. Va agafar les síl·labes inicials dels versos d'un himne llatí i en va fer el primer mètode útil per anomenar melodies, en lloc de només cantar-les de memòria. D'aquest «Ut–Re–Mi» va néixer el nostre actual «Do–Re–Mi».
El que Guido no va fer: assignar valors en hertz a les síl·labes. Aleshores no existia el concepte d'hertz, ni tampoc una afinació vinculant. L'assignació de freqüències concretes a aquestes síl·labes és molt més recent i no ve de l'edat mitjana — sovint s'explica així, però les fonts són modernes.