432 Hz i 440 Hz
432 Hz o 440 Hz: què és el diapasó?
440 Hz és una norma: acordada el 1939, adoptada com a recomanació ISO el 1955 i fixada com a ISO 16 des de 1975 — no una constant natural. 432 Hz és una altra afinació, més antiga, atribuïda entre d'altres a Giuseppe Verdi. Cap de les dues és «millor» ni «més saludable» — només estan afinades de manera diferent. Radio 432 fa audible la diferència i et deixa triar.
440 Hz: la norma
Perquè les orquestres de tot el món sonin juntes, cal un to de referència comú. Al maig de 1939, representants de França, Alemanya, els Països Baixos, Itàlia i Anglaterra es van reunir a la seu de la BBC a Londres i van acordar 440 Hz per al la' (diapasó). El 1955, l'Organització Internacional de Normalització (ISO) va adoptar el resultat com a recomanació R 16; el 1975 se'n va fer la norma ISO 16, vigent encara avui. 440 Hz, doncs, no és una constant natural, sinó una norma acordada internacionalment.
432 Hz: una altra afinació, més antiga
432 Hz es pot deduir per càlcul: si es fixa el do a 256 Hz (una potència de dos, «afinació científica», descrita el 1713 per Joseph Sauveur) i es calcula amb la sexta major pitagòrica (27:16), el resultat per al la' és exactament 432 Hz. Aquesta afinació s'atribueix, entre d'altres, a Giuseppe Verdi: el 1859 França va establir per llei el «diapason normal» de 435 Hz, per frenar l'afinació orquestral llavors en forta pujada i estalviar les veus dels cantants. Verdi es va atenir a aquests 435 Hz en el seu Rèquiem de 1874, però més tard va expressar en una carta una lleugera preferència per 432 Hz — d'aquí el nom «afinació Verdi». Això no demostra que 432 Hz provingui històricament d'aquest càlcul; el càlcul només mostra que les dues xifres coincideixen.
Què és mesurable, què és atribució
Mesurable és l'alçada del so en si: la diferència d'uns 32 cents, la proporció 54/55. Relats com «432 Hz com a freqüència de l'univers» o com a mesura de la piràmide de Kheops es troben per internet, però no en fonts verificables — el mateix val per a les afirmacions que 432 Hz seria més relaxant o més saludable que 440 Hz: no n'hi ha cap evidència científica. El que queda és la teva pròpia impressió auditiva. Radio 432 no afirma res d'això, sinó que et deixa comparar tu mateix: canviar, escoltar, decidir.
Què és un cent
El cent és la unitat amb què músics i acústics expressen diferències d'alçada tonal — no en hertz, perquè les distàncies en hertz sonen de mida diferent segons el registre. 100 cents són, per definició, un semitò; 1200 cents, una octava; l'escala és logarítmica, com la pròpia percepció de l'oïda. 1 cent per si sol és gairebé imperceptible. La diferència entre 440 Hz i 432 Hz és d'uns 32 cents — una mica menys d'un terç de semitò.
Tu tens el vot
Radio 432 escolta contínuament i mesura com està afinada la música que escoltes. Et deixa canviar entre l'original i 432 Hz. Cap de les dues afinacions és millor — només una tria.
Fonts
- Kammerton (diapasó) — Viquipèdia: sobre la conferència de Londres de 1939 i la normalització com a ISO 16.
- ISO 16:1975 — Acoustics: Standard tuning frequency (Standard musical pitch). Organització Internacional de Normalització.
- Concert pitch — Viquipèdia (en anglès): sobre el «diapason normal» francès de 1859 i el Rèquiem de Giuseppe Verdi de 1874.
Última revisió: 4 d'octubre de 2026